Mapa conceptual "Les rondalles"

WEB 2.0

Que és?

La web 2.0 és la evolució de les aplicacions tradicionals. És una actitud més que una tecnologia.

Del que es tracta és d’aplicacions que generen col·laboració i serveis, els quals reemplacen a les aplicacions de l’escriptori. És una etapa que ha definit nous projectes a Internet i que s’està preocupant per donar millors solucions a l’usuari final. Molts asseguren que s’està reinventant el que antiguament era Internet.

Però, per tal d’entendre de on ve la terminació de web 2.0 em de remuntar-nos fins al moment en que Dale Dougherty de O’Reilly Media ho va utilitzar per primer cop en una conferència on va compartir una pluja d’idees juntament amb Craig Cline de MediaLive, en la qual es parlava del renaixement i la evolució de la web.

Des de aquell moment, constantment, anaven sorgint noves aplicacions i llocs amb sorprenents funcionalitats. I va ser així com es va iniciar la web 2.0 conference, que arrancava el 2004, i la qual, avui en dia, es realitza anualment a San Francisco.

Els principis que les aplicacions de la web 2.0 segueix són els següents: 

• La web és la plataforma 
• La informació és lo que mou Internet. 
• Els efectes de la Red són moguts per una arquitectura de participació. 
• La innovació sorgeix de les característiques distribuïdes per tal de que es desenvolupin independentment les unes de les altres. 

Exemples:

Per tal d’entendre la evolució que ha arribat amb la web 2.0 ho podem fer mitjançant exemples. Podem comparar serveis web que arquen clarament l’evolució cap a la web 2.0 amb una nova forma de fer les coses:

• Web 1.0 –> Web 2.0 
• Doubleclick –> Google AdSense (Serveis Publicitat) 
• Ofoto –> Flickr (Comunitats fotogràfiques) 
• Akamai –> BitTorrent (Distribució de continguts) 
• mp3.com –> Napster (Descarregues de música) 
• Britannica Online –> Wikipedia (Enciclopedies) 
• Llocs personals –> Blogs (Páguines personals) 
• Especulació amb dominis –> Optimizació en motors de búsqueda SEO
• Páguines visitades –> Cost per click 
• CMSs –> Wikis (Administradors de continguts) 
• Categories/Directoris –> Tags

Quines tecnologies donen suport a la web 2.0?

La web 2.0 no significa precisament que existeixi una recepta per a que totes les aplicacions web entrin dins d’aquest esquema. Tot i això, existeixen diferents tecnologies que s’estan utilitzant actualment i que s’haurien d’examinar més cuidadosament per tal de seguir evolucionant juntament amb la web.

Per a que ens serveix la web 2.0?

L’ús de la terminació web 2.0 està de moda, dóna molt de pes a una tendència que ha estat present des de fa un temps. A Internet les especulacions han estat les causants de moltes bombolles tecnològiques i han fet fracassar molts projectes.

A més, els projectes han de renovar-se i evolucionar. La web 2.0 no és precisament una tecnologia, sinó que és la actitud amb la que s’ha de treballar per desenvolupar a Internet. Potser aquí està la reflexió més important de la web 2.0.

Altres articles interessants de la web 2.0:

• Web 2.0 ¿Reconfiguración social o tecnológica?
• Web 3.0, añade significado
• What is Web 2.0 en O’reilly (inglés) 
• Web 2.0 en la Wikipedia 
• Plataforma Web 2.0 : ¿Que Es?
• Web 2.0 for designers
• Are you ready for Web 2.0? en Wired. 
• El evento Web 2.0 Expo
• Proyectos web 2.0 aparecidos en España en el 2007
• Como crear un logo web 2.0
• Discusión: ¿Relación entre Web 2.0 e Internet 2? 

Una revolució educativa?

Educació, creativitat i alfabetització digital

Tot i que no hi ha dubte que en la darrera dècada s’han produit importants avenços en la introducció i l’ús de les TIC a l’escola, i que aquestes han tingut un impacte molt positiu en l’aprenentatge dels nens, també és cert que el desenvolupament de l’ús de les TIC en les escoles tendeix a retrassar el desenvolupament en altres àrees de la vida (el lloc de treball, la llar) i, a dia d’avui, l’ús dels ordinadors a les escoles se centra àmpliament en l’ús de les eines d’escriptori (i, cada vegada més, del portàtil), mentre fora de l’escola l’ús de la tecnologia consisteix en dispositius que tenen poc a veure amb aquelles eines dels anys 80, i creixen diferents maneres d’apropar-se a la interactivitat. És més, no es tracta únicament de quins dispositius s’estan utilitzant. Fins i tot malgrat s’està incrementant l’ús de dispositius mòbils i pissarres interactives o “intel·ligents” a les escoles europees, l’organització de les pràctiques educatives i d’aprenentatge no han canviat des dels dies anteriors a les TIC. Tot i que hi ha molts exemples d’usos innovadors de la tecnologia, lamentablement la major part d’aquesta no s’ha emprat en provocar substancials i fonamentals canvis en l’educació.

En el seu llibre Out of our minds, el reconegut escriptor i expert en educació, creativitat i innovació Sir Ken Robinson afirma que és crucial redefinir l’educació i la formació tal i com les coneixem, per permetre a la gent ser més flexible i adaptable i preparar-se per la revolució global en la qual estem atrapats com a resultat de les innovacions tecnològiques i el creixement de la població. I, certament, ell no és l’única veu crítica.

Mitchel Resnick, director del grup Lifelong Kindergarten del MIT Media Lab i un dels líders mundials en investigació de les TICs i l’educació infantil, afirma que, malgrat les noves tecnologies permeten una revolució educativa, no la garanteixen. A pesar que els avenços científics i tecnològics estan transformant l’agricultura, la medicina i la indústria, les tecnologies en l’educació encara s’utilitzen, majoritàriament, per reforçar inalterables i antiquats apropaments a l’ensenyament i l’aprenentatge. Si usem els ordinadors només per transmetre informació als estudiants, ens estem el potencial revolucionari de les noves tecnologies per transformar l’aprenentatge i l’educació. Per aprofitar les noves tecnologies, necessitem, sobretot, replantejar el nostre apropament a aquestes disciplines, i canviar les nostres idees sobre com les tecnologies poden donar-los suport. Tal i com es va postular en un recent document de l’OECD, “és la qualitat, més que la quantitat, de l’ús de les TIC el que determina la contribució d’aquestes tecnologies a l’actuació acadèmica dels estudiants”.