Una revolució educativa?

Educació, creativitat i alfabetització digital

Tot i que no hi ha dubte que en la darrera dècada s’han produit importants avenços en la introducció i l’ús de les TIC a l’escola, i que aquestes han tingut un impacte molt positiu en l’aprenentatge dels nens, també és cert que el desenvolupament de l’ús de les TIC en les escoles tendeix a retrassar el desenvolupament en altres àrees de la vida (el lloc de treball, la llar) i, a dia d’avui, l’ús dels ordinadors a les escoles se centra àmpliament en l’ús de les eines d’escriptori (i, cada vegada més, del portàtil), mentre fora de l’escola l’ús de la tecnologia consisteix en dispositius que tenen poc a veure amb aquelles eines dels anys 80, i creixen diferents maneres d’apropar-se a la interactivitat. És més, no es tracta únicament de quins dispositius s’estan utilitzant. Fins i tot malgrat s’està incrementant l’ús de dispositius mòbils i pissarres interactives o “intel·ligents” a les escoles europees, l’organització de les pràctiques educatives i d’aprenentatge no han canviat des dels dies anteriors a les TIC. Tot i que hi ha molts exemples d’usos innovadors de la tecnologia, lamentablement la major part d’aquesta no s’ha emprat en provocar substancials i fonamentals canvis en l’educació.

En el seu llibre Out of our minds, el reconegut escriptor i expert en educació, creativitat i innovació Sir Ken Robinson afirma que és crucial redefinir l’educació i la formació tal i com les coneixem, per permetre a la gent ser més flexible i adaptable i preparar-se per la revolució global en la qual estem atrapats com a resultat de les innovacions tecnològiques i el creixement de la població. I, certament, ell no és l’única veu crítica.

Mitchel Resnick, director del grup Lifelong Kindergarten del MIT Media Lab i un dels líders mundials en investigació de les TICs i l’educació infantil, afirma que, malgrat les noves tecnologies permeten una revolució educativa, no la garanteixen. A pesar que els avenços científics i tecnològics estan transformant l’agricultura, la medicina i la indústria, les tecnologies en l’educació encara s’utilitzen, majoritàriament, per reforçar inalterables i antiquats apropaments a l’ensenyament i l’aprenentatge. Si usem els ordinadors només per transmetre informació als estudiants, ens estem el potencial revolucionari de les noves tecnologies per transformar l’aprenentatge i l’educació. Per aprofitar les noves tecnologies, necessitem, sobretot, replantejar el nostre apropament a aquestes disciplines, i canviar les nostres idees sobre com les tecnologies poden donar-los suport. Tal i com es va postular en un recent document de l’OECD, “és la qualitat, més que la quantitat, de l’ús de les TIC el que determina la contribució d’aquestes tecnologies a l’actuació acadèmica dels estudiants”.